CATRAID
ADVENTURE RACING TEAM
Campionat del Món de Raids d'Aventura 2023
· Expedition Africa ·
Adventure Racing World Championship
(si des del mòbil veus les fotos desquadrades prova des del PC)
Per fi, ja hi som, arribem a Cape Saint Francis, Sud-Àfrica. Han estat gairebé 30h de vols, aeroports, escales, transfers, i un grapat de mesos previs fent gestions, entrenos, preparant logística, videotrucades, etc… Sembla ja tot un èxit poder estar els 4 de l’equip junts i amb bona salut: Glòria, Xavi, David i Adri; sense haver perdut cap dels equipatges ni caixes de bicis pel camí.
Som l’únic equip català dels 110 equips participants al Campionat del Món de Raids d’Aventura 2023. En total 38 països representats. Nosaltres tindrem l’honor de córrer per Catalunya amb l’equip CATRAID. El recorregut és secret, no coneixem quantes seccions tindrem ni les seves característiques, tan sols sabem que ens esperen uns 800Km non-stop amb autosuficiència, orientació, treking, btt, kayak i cordes.
Queden 3 dies per la sortida. Passen molt ràpid entre acreditacions, cerimònies, briefings, lliurament de caixes, preparatius de menjars i logística de carrera. Durant aquests dies també arreglem una de les rodes d’una bici que durant el viatge s’ha malmès, però no tenim temps de solucionar el problema amb un dels frontals de bici. La llum no funciona, i la que teniem de reserva d’equip tampoc. Ens esperen entre 6 i 8 nits on caldrà dossificar encara més els frontals.
A l’organització lliurem 3 caixes d’equip: A, B i Kayak. I a part cadascú la seva caixa de bici. Com sempre, hem d’acabar traient més menjar i roba del que voldríem per ajustar-nos al pes que ens exigeix l’organització. A cada transició ens trobarem alguna d’aquestes caixes, i també els 2 jocs de mapes de la secció següent als quals haurem de copiar-hi les balises i marcar el recorregut.
Són les 5:00h del matí, pugem a l’autocar que ens portarà a la sortida, a prop del poble d’Alexandria, tot i que la sortida és en un entorn rural al mig de la muntanya.
Tindrem un total de 10 seccions. La primera secció és de les més curtes del raid, un treking de 56Km. Es preveu una sortida en massa i ràpida. La primera meitat de la secció transcorre per una zona boscosa molt verda, frondosa, amb constants puges i baixes, fins que deixa pas a un terreny de dunes espectacular, un paisatge majestuós on costa més progressar, però que val la pena trepitjar, és brutal. Les dunes desemboquen al mar, en una platja quilomètrica fins a l’infinit, totalment verge. Ens queden uns 25 kms que els hem de fer per aquesta platja paradisíaca.
Seguim avançant al trot però ens comencem a quedar sense aigua. Tot i que havíem omplert tots els recipients a l’últim punt d’aigua que havíem trobat, és insuficient. Baixem el ritme i intentem racionalitzar la poca aigua que ens queda, humitejant-nos la boca cada 15’. Primera pillada, està clar que a partir d’ara carregarem més aigua, més val que sobri que no pas que falti. Es comença a fer de nit, una posta de Sol màgica, just davant nostre i amb una panoràmica de postal en aquesta platja paradisíaca. Engeguem els frontals. Per fi arribem a un gran riu que hem de creuar nedant, uns 100m de riu, per sort amb poca corrent. Ens quedem amb roba interior, encapsulem la motxilla i l’aigua. Sortim del riu, tornem a avançar per dunes uns kilòmetres fins que hem de creuar un segon riu nedant també d’uns 100 i pico metres i just després arribem a la transició.
Intentem fer una transició ràpida, però entre assecar-nos, menjar, preparar la bici, etc… ens hi estem al voltant d’1h. Els primers equips la fan amb uns 30’. Pel que podem xafardejar als documents dels voluntaris sembla que anem per la meitat a la classificació.
Arranquem amb la bici, fa fred i molta humitat. Sortim amb els peus secs, però als pocs minuts creuem un riu i ens quedem xops fins als genolls. Aquesta segona secció són gairebé 200Km, la primera meitat la fem de nit. Avancem a ritme constant, tot i que tenim problemes mecànics amb una de les rodes i hem de parar fins a 3 vegades. Es fa de dia i ràpidament puja la temperatura, al migdia fa molta calor, moltíssima. El terreny és força pla amb unes rectes interminables de fins a 10km, passem pel Addo Elephant National Park, tot i que no veiem cap gran animal, deuen estar tots a l’ombra. Ens enganxem per mantenir un ritme correcte però un component de l’equip no s’acaba de trobar bé i sobre el Km 150 fem una primera parada d’uns 15’ i ens estirem a una ombra a prop d’una granja, demanem aigua, molt amablement ens treuen també una coca-cola fresca, que bé que entra!! Les persones que hi viuen són molt hospitalàries al mateix temps que semblen interessades i sorpreses amb la cursa. Els últims Kms de la secció es fan llargs, avancem lents, i ens avancen alguns equips.
Arribem a la T2 a primera hora de la tarda. Els últims kms s’han fet durs i pesats. Aprofitem per menjar bé, netejar les bicis i empaquetar-les. Un component de l’equip es posa gel a la mà ja que amb una caiguda de la bici a recolzat malament i quasi no pot moure el dit gros. El cel s’està tapant amb núvols grisos, pronostiquen pluja. Decidim estirar-nos una estona abans de sortir perquè si plou no podrem parar a dormir. Quan portem gairebé 1h estirats decidim aixecar-nos, no podem dormir, hi ha massa xivarri i fa fred. Després de poc més de 3h a la transició, a les 19h comencem la secció 3, un treking de 80Km amb prova de cordes pel mig. Els primers equips han estat poc més d’1h en aquesta transició.
La secció 3 comença amb 1.000m+, a les 19:30 ja és fosc, encenem frontals i comencem la segona nit. Quan arribem a cotes altes hi ha molta boira i humitat, plovisqueja. No es pot veure més enllà de 10m. La navegació és complicada, anem camp a través, avançant per prats i pastures, sense gaires referències. A un component de l’equip li costa menjar i fa algun vòmit, però seguim avançant. Ens aniria bé parar a descansar però no tenim aquesta opció si no volem entrar en hipotèrmia, hem de seguir avançant. Decidim intentar arribar i fer el barranc amb la prova de cordes, i a posteriori, si cal vestir-nos de sec i parar a descansar. És mitjanit i ens està costant trobar l’entrada al barranc, ens hem ajuntat alguns equips compartint opinions i ho acabem aconseguint. Fem un ràpel amb una cascada de 50m que fa pinta de ser espectacular, tot i que de nit només sembla que rapelis cap a un forat negre. Un cop a baix del ràpel hem de seguir el riu, un tram preciós salvatge 100%, fins que trobem una escapatòria i podem sortir de la llera del riu.
Sobre les 4:00 de la matinada ens estirem sota uns matolls, ens posem dins el sac d’emergència i dormim 1h30’ fins que torna a ploure una altra vegada i ens despertem pelats de fred. Es comença a fer de dia, reprenem la marxa. Comencem a pujar cota, per corriols i pistes fangoses, porta hores plovent. Comencem a coronar pics, carenes i crestes. Ens agafa tormenta, fa moltíssim vent, ràfegues de més de 100Km/h, quasi et tomben, plou fort. Portem hores en aquestes condicions i l’aigua ens ha traspassat els gores i ens ha calat per tot arreu, anem xops de dalt a baix. Per no congelar-nos comencem a correr. Avancem alguns equips que també les estan passant putes. Cada equip trampeja el temporal com pot. Alguns equips opten per aixoplugar-se en cabanes de pastor, tapar-se amb el sac d’emergència i esperar que passi la tormenta ja sigui perquè estan estan glaçats o perquè amb la boira costa orientar-se i prefereixen tenir millor visibilitat.
Analitzat amb perspectiva, un cop acabada la cursa i comentant la jugada amb d’altres equips, la nostra decisió va ser prou encertada, ja que el temporal no va afluixar i alguns equips es van passar moltes hores parats, passant fred, sense descansar, sense menjar, ni tampoc avançar, provocant-lis un desgast i pèrdua d’hores. Nosaltres, quan aconseguim baixar cota i quedar una mica arrecerats del vent ens traiem la roba mullada, ens posem la manta tèrmica com a primera capa, ens posem la roba seca de la bossa de vida per sobre i continuem, ens deuen quedar uns 20Km fins a la transició. Se'ns tira a sobre la 3ª nit. Els peus comencen a ressentir-se, portem 3 dies amb els peus mullats, comencen a sortir les primers ampolles i llagues. Arribem a la transició i el metge fa cures als peus. El metge diu que aquestes ampolles són de peus mullats, pregunta si portem tot el dia amb els peus mullats, li diem que portem 3 dies amb els peus mullats. A posteriori ens enterem que molts equips es retiren durant aquest treking, i que l’organització va de cul recollint equips escampats per les muntanyes. Tothom explica històries de com han pogut sobreviure la tempesta. Alguns equips fins i tot van desviar-se de la ruta en direccions contràries per poder baixar cota el més aviat possible i evitar la tormenta i boira, però provocant-lis haver de fer molts més kilòmetres. Aquest treking ha estat dur, sobretot per les condicions meteorològiques, però veient el panorama general ens n’hem ensortit prou bé.
Dormim algo més de 2h a la transició. El metge ens recomana mantenir els peus secs, però ens esperem 65Km de kayak amb un treking d’aproximació i un altre en finalitzar. El tram de riu és molt divertit, amb constants ràpids que obliguen a fer una bona lectura de les corrents. En total fem 5 portejos per evitar ràpids massa complicats. Entre els 2 kayaks bolquem un total de 6 vegades. Per sort sense pèrdues significatives de material/menjar, ni lesions, però passem un fred que flipes. Ens avancen alguns equips, clarament remen millor que nosaltres, està clar que millorar aquesta disciplina és una assignatura pendent. Tota l’estona tenim vent en contra, i amb tota la roba mullada es fa dur. Sortim dels kayaks tremolant i els peus com panses.
A la següent transició ens escalfem al foc i intentem assecar la roba. Estem al vespre del 4rt dia de cursa i ja gairebé no ens queda roba seca. Ens cuidem els peus, un component de l’equip té 7 ampolles entre els dos peus. Ens estirem 2h i a les 23h arranquem de nou per afrontar la 7ª secció, una btt de 225Km, tot i que a nosaltres ens n’acabaran sortint 240.
La 4ª nit en cursa comença freda i amb humitat, com les anteriors. A mesura que avancem kms i anem guanyant alçada, el fred es torna més i més intens. Hem d’anar parant a posar-nos capes. Ja fa estona que les tenim totes posades i continua fent molt fred, uns 5ºC. Utilitzem el material de la farmaciola com venes, compressius, etc…per posar-nos-ho també i tapar-nos tant com podem. També ens posem les bosses zip del menjar als peus. Tot ajuda una mica però entre la son i el fred la nit es fa dura i hem de lluitar per mantenir-nos desperts. Quan surt el Sol és espectacular, ens trobem en un paisatge d’alta muntanya, amb uns colors preciosos i amb unes vistes que compensen tot l’esforç fet.
A mig matí arribem a un poble on parem a menjar una hamburguesa. És el primer cop que parem a menjar a un poble. Estem al 5è dia de raid. En general hem vist poca civilització, no carreteres, no pobles, algunes granges on sí que hem demanat aigua i hem pogut parlar amb algú, però està sent un recorregut molt solitari i amb poc contacte humà. A més cada cop passem més hores sense veure altres equips. Després de la parada fem un error de marcatge de mapa que ens fa perdre unes posicions i ens fa allargar uns quants kms més la secció. Està clar que marcar mapes secció a secció amb son, presses, fred, cansament comporta un risc evident d’equivocar-se. A partir d’aquest moment procurem revisar millor els marcatges i els dos orientadors de l’equip estar més atents i coordinats. Un error similar, però amb conseqüències molt més greus, el va cometre l’experimentat equip francès 400Team, que tot i creuar la línia de meta en 2ª posició, com que havia marcat una balisa en el seu mapa en un lloc erroni no la van poder trobar i van passar a ser considerats “cursa curta”, quedant finalment per la meitat a la classificació.
Al migdia fa una calor insuportable, un Sol de càstig, estem en un terreny planer sense gaire vegetació, tirant a desèrtic. Volem parar una estona però no podem, no hi ha ombres i si baixem de la bici al no córrer l’aire t’asfixies, estem al voltant dels 40ºC. Decidim continuar uns 20Kms fins al proper poble on fem una altra parada per refer-nos. Només ens deuen quedar uns 50Km per acabar aquesta llarga secció de 250Km. Ens posem en fila ben junts, ens enganxem, repartim pesos i intentem avançar ràpid. Anem a bon ritme durant 2h fins que un component de l’equip es comença a trobar malament, té vòmits i diarrea. Anem baixant el ritme fins que hem d’acabar parant sovint per fer necessitats, fins i tot caminem alguna estona. Queden pocs Kms però es fan llargs.
Arribem a la transició a les 21:00h. Directe al metge a medicar-se, li recomana descansar uns quants dies. Decidim posar-nos el despertador al cap de 3h a veure si millora. Ens despertem, però continua amb mal cos, acaba de vomitar un altre cop. Decidim dormir 2h més. Només ens queden 3 seccions, val la pena descansar bé, intentar recuperar i anar avançant ni que sigui mica en mica. Ens enterem que molts equips s’han retirat per diarrees i vòmits. En cursa quedem poc més de la meitat dels equips que vam començar. Això ja s’ha convertit en una cursa de supervivència. Les llagues dels peus passen a ser un problema secundari, ara cal cuidar la gastroenteritis. Com diu el refrany, en una cursa d’expedició: et deixa de fer mal una cosa quan te’n fa més mal una altra.
A les 4:00h de la matinada comencem la secció 8, un treking de 65Km. Anem a un ritme molt prudent, intentant cuidar al màxim l’estat de salut. Som conscients que si va a pitjor l’aventura es pot acabar. Anem fent les parades necessàries, i a poc a poc anem avançant kms. Atravessem una zona autèntica africana, una planícia per on no hi passaríem mai si no fos fent aquest raid. Com qui no va la cosa anem fent kms fins que arribem a la transició on ens hi estem 4h.
A les 3:00h de la matinada comencem la penúltima secció del raid, una bici de 125Km amb uns 3.000m+. Ens enterem que estem al voltant de la posició 20-25, però el plantejament continua sent el mateix, a poc i poc i bona lletra. La diarrea continua, ens hem de cuidar. A aquestes alçades ja no val la pena apretar, preferim assegurar i acabar.
La bici comença duríssima. Rampes molt fortes amb pedra trencada. Sort que aquestes primeres hores les fem de nit i no passem calor, fer-ho al migdia deu ser infernal. És una secció molt maca, distreta, amb paisatge variat. Anem avançant tot i que parem sovint a fer necessitats. Adelantem algun equip que encara va més tocat que nosaltres. A aquestes alçades tots els equips tenen les seves penes. Molt de tant en tant veiem civilització i creuem alguna granja. Aquestes acostumen a tenir una casa gran on hi viu la familia propietaria blanca (15% de la població), amb altres coberts on guarden el bestiar, material i collites a on a vegades hi viuen els seus treballadors negres (85% de la població), amb unes condicions bastant millorables. Només fa uns 30 anys que es va abolir l’apartheid i està clar que la societat encara n’arrossega dinàmiques. L'economia de Sud-àfrica és la més gran del continent i la 24a més gran del món; és el país més desenvolupat econòmicament, socialment i en infraestructura del continent; però continua havent-hi moltíssima desigualtat entre la seva població.
Arribem a la última transició. Després d’estar 2h immobilitzats complint una penalització per haver marcat malament una balisa ens calcem les bambes mullades de la primera secció i arranquem. Són les 3:00h de la matinada i només ens queden 35Km de treking per creuar la línia de meta.
Aquesta darrera secció és espectacularment preciosa. Passem per platges verges i per dunes majestuoses. Creuem varis rius, amb aigua fins al coll. L’orientació és molt fina, i tot i que els mapes 1:50.000 gens treballats ni detallats no ajuden gens, es fa divertit navegar. Molts equips tenen grans dificultats per trobar algunes balises, alguns s’hi passen hores. Nosaltres ens en sortim molt bé. A mesura que arribem al poble ens anem trobant gent, fotògrafs, premsa, tothom anima i ens acompanyen els últims kms.
Semblava impossible, però 7 dies i 2h després d’haver començat aquesta aventura creuem la línia de meta en 17ª posició. Han estat 938Kms i 170h d’emocions, patiments, alegries, descobriments, treball en equip, esforç, superació, aprenentatges, paisatges, son, gana, fred, calor, cagarrines, butllofes…però sobretot, ha estat una experiència de vida única, una lliçó de vida. Un d’aquells viatges que et canvien, i que quan tornes a casa ho mires tot amb uns altres ulls.
